FESTUCS/Crònica d’un espai de desgast

(Català, Castellano,English/Videos/Reacciones)

Un projecte de FESTUCS
Direcció: Quim Bigas
Creació: Arnau Alarcón, Quim Bigas, Joan Garriga, Gil Matas, Rocío Pinto, Genís Poch i Lluís Ruiz
Intèrprets: Arnau Alarcón, Joan Garriga, Gil Matas, Rocío Pinto, Genís Poch i Lluís Ruiz

Escenografia: FESTUCS i Carina Bueno
Disseny de llums: Joan Aragonés

Amb la col·laboració de CCR Pineda de Mar i Centre Cívic Malgrat de Mar.

FESTUCS és un projecte nascut de la trobada entre Arnau Alarcón, Joan Garriga, Gil Matas, Rocío Pinto, Genís Poch, Lluís Ruiz i altres joves d’edats semblants, amb Quim Bigas. Després de créixer junts i de formar-se en una escola de teatre amateur, ara tenen ganes de seguir aprenent tot posant a prova els seus propis cossos, la seva forma de pensar i les seves maneres de fer. FESTUCS és un experiment de principi a fi, és una trobada amb el simple desig de gastar, treure i crear productes artístics que ens ajudin a donar visibilitat als joves i a activar el pensament i la reflexió a partir de l’esdeveniment artístic.
L’objectiu inicial va ser crear una obra que juxtaposés, per una banda, l’opció d’expressar-se per part d’un grup de joves i dir el què pensen davant d’un públic mitjançant els seus interessos artístics, i per l’altra, el seu propi procés d’investigació i experimentació en relació als llenguatges escènics menys convencionals.
A partir d’aquestes trobades, el grup ha anat perfilant els seus interessos i ha anat indagant en les seves preocupacions. El resultat és un híbrid entre la temàtica inicial i els seus desitjos com a grup.
El punt de partida de Crònica d’un espai de desgast és la violència interna, entesa com el conjunt de sensacions que s’acumulen a nivell intern a cada persona i que es manifesten a l’exterior en determinats actes i contextos. Quim Bigas treballa aquestes situacions amb els joves i els condueix cap a una revolució de la seva pròpia capacitat física en una proposta totalment contextual: “Una nit. Una situació. Visions. Molt de moviment. Desgast. Compromís. Resistència.”

FESTUCS es un proyecto nacido a partir del encuentro entre Arnau Alarcón, Joan Garriga, Gil Matas, Rocío Pinto, Genís Poch, Lluís Ruiz con Quim Bigas. Después de crecer juntos y de formarse en una escuela de teatro amateur, ahora tienen ganas de seguir aprendiendo a la vez que ponen a prueba sus propios cuerpos, sus maneras de pensar y de hacer. FESTUCS es un experimento de principio a fin, es un encuentro alrededor del simple deseo de gastar, sacar y crear productos artísticos que nos ayuden a dar visibilidad a los jóvenes y a activar el pensamiento y la reflexión a partir del evento artístico.

El objetivo inicial fue crear una obra que yuxtaponga, por un lado, la opción de expresarse por parte de un grupo de jóvenes y decir lo que piensan delante un público mediante sus intereses artísticos, y por otra, su propio proceso de investigación y experimentación en relación a los lenguajes escénicos menos convencionales.
A partir de estos encuentros, el grupo ha ido perfilando sus intereses y ha ido indagando en sus preocupaciones. El resultados es un híbrido entre la temática inicial y sus deseos como grupo.
El punto de partida de “Crònica d’un espai de desgast” es la violencia interna, entendida como el conjunto de sensaciones que se acumulan a nivel interno en cada persona y que se manifiestan hacía el exterior en determinados eventos y contextos. Quim Bigas trabaja en estas situaciones con los jóvenes y los conduce a una revolución de su propia fiscalidad dentro de una propuesta totalmente contextual:
“Una noche. Una situación. Visiones. Mucho movimiento. Desgaste. Compromiso. Resistencia.”

FESTUCS Emerged when Arnau Alarcón, Joan Garriga, Gil Matas, Rocío Pinto, Genís Poch and Lluís Ruiz met Quim Bigas. Having grown up together an been part of an amateur theatre school, their aim is to continue learning while testing their own bodies, their ways of thinking and acting. Festucs is an experiment from start to finish; it is an encounter centred on the simple idea of spending, extracting and creating artistic products that will allow us to give young people visibility and encourage thought and reflection with an artistic event.
The original idea was to create a piece of work that juxtaposes, on the one hand, the opportunities young people have to express themselves and say what they think in front of an audience using their artistic interests, and, on the other, their own research and experimentation process with regard to less conventional performance languages.
Through these encounters the group has been pinpointing its interests and examining its concerns. The result is a hybrid of the initial subject and their desires as a group.
The starting point for “Crònica d’un espai de desgast” is internal violence, understood as the feelings that build up internally in each person and that are expressed outwardly at determined events and in certain contexts. Quim Bigas works through these situations with the young performers and leads them to a revolution of their own physicality within a perfectly contextual scenario:
“One night. One situation. Visions. A lot of movement. Wear and tear. Commitment. Resistance.”