CAT/CAST/ENG

“Totes hem volgut desaparèixer alguna vegada. Que se’ns empassés la terra. Per vergonya, per por, o simplement per regalar-nos un moment de pau i comoditat a la nostra bola. Si el món ens exigeix que estiguem constantment presents i disponibles, és natural que tinguem l’instint d’amagar-nos, de refugiar-nos en un cau on potser ens sentim més protegides.

(cau) neix d’una acció senzilla i pren forma d’exercici mig lúdic, mig coreogràfic, en què els cossos a escena intenten amagar-se (malament) rere tota mena d’objectes i materials. I això que hi deu haver pocs llocs on és més difícil amagar-se que en un escenari. On busquem refugi en temps de crisi? ” Marc Villanueva per TNT

Ens trobem en un projecte viu, que anirà mutant amb el temps, en relació als contextos en els que ens podme trobar. Nascut d’una sèrie de tallers fets per diverses edats al voltant de la idea del mal amagatall, (cau) ha esdevingut una peça escènica en col·laboració amb Xesca Salvà i Pau Matas. Pensat com una pràctica artística que vol ser compartida en diversos contextos, el projecte (cau) anirà mutant i, qui sap, desapareixent del tot.

Un projecte de Quim Bigas amb Xesca Salvà, Pau Matas, la mirada externa de Lucia Jaén i l’acompanyament en producció de Inés Lambisto i Anna Bohias. Coproducció del Festival TNT i el Festival IF. Amb la col·laboració de HAUT (Copenhaguen). Suport de l’OSIC, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

_______________________________________________________________

“Todas hemos querido desaparecer alguna vez. Que nos tragara la tierra. Por vergüenza, por miedo, o simplemente para regalarnos un momento de paz y comodidad en nuestra burbuja. Si el mundo nos exige que estemos constantemente presentes y disponibles, es natural que tengamos el instinto de escondernos, de refugiarnos en una guarida donde quizá nos sintamos más protegidas.

(cau) nace de una acción sencilla y toma forma de ejercicio mitad lúdico, mitad coreográfico, en el que los cuerpos en escena intentan esconderse (mal) tras todo tipo de objetos y materiales. Y eso que debe de haber pocos lugares donde sea más difícil esconderse que en un escenario. ¿Dónde buscamos refugio en tiempos de crisis?” Marc Villanueva para TNT

Nos encontramos ante un proyecto vivo, que irá mutando con el tiempo, en relación con los contextos en los que nos podamos encontrar. Nacido de una serie de talleres realizados con diversas edades en torno a la idea del mal escondite, (cau) se ha convertido en una pieza escénica en colaboración con Xesca Salvà y Pau Matas. Pensado como una práctica artística que quiere ser compartida en diversos contextos, el proyecto (cau) irá mutando y, quién sabe, desapareciendo del todo.

Un proyecto de Quim Bigas con Xesca Salvà, Pau Matas, la mirada externa de Lucia Jaén y el acompañamiento en producción de Inés Lambisto y Anna Bohias. Coproducción del Festival TNT y el Festival IF. Con la colaboración de HAUT (Copenhague). Apoyo del OSIC, Departamento de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

___________________________________________________________________

“We’ve all wanted to disappear at some point. For the ground to swallow us up. Out of shame, out of fear, or simply to give ourselves a moment of peace and comfort in our own little bubble. If the world expects us to be constantly present and available, it’s only natural that we should feel the urge to hide away, to retreat into a den where we might feel a little safer.

(cau) begins with a simple action and unfolds as an exercise somewhere between play and choreography, in which the performers attempt to hide behind all kinds of objects and materials, and don’t do a very good job of it. After all, there aren’t many places where it’s harder to hide than a stage. Where do we seek refuge in times of crisis?” Marc Villanueva for TNT

We are in a living project that will keep mutating over time, in relation to the contexts we find ourselves in. Born from a series of workshops with people of different ages around the idea of bad hiding, (cau) has become a stage piece in collaboration with Xesca Salvà and Pau Matas. Conceived as an artistic practice meant to be shared in different contexts, the (cau) project will keep mutating and, who knows, disappearing altogether.

A project by Quim Bigas with Xesca Salvà, Pau Matas, outside eye by Lucia Jaén, and production support by Inés Lambisto and Anna Bohias. Co-produced by Festival TNT and Festival IF. In collaboration with HAUT (Copenhagen). Supported by OSIC, Department of Culture of the Government of Catalonia.